La vall del riu Galà

QUÈ EN SABIA ?

Abans de començar aquest tema, no en tenia ni idea de res. Però res és res. El riu Gaià per a mi era literalment un riu amb aigua, gràcies, fins aquí el meu coneixement. No sabia que servís per marcar fronteres, ni que fos tan important per a la gent de l’edat mitjana. Jo pensava que els rius estaven allà perquè sí, decoració natural i prou.

La terra de ningú ja és un altre nivell: ni sabia que existia. Si algú m’ho preguntava abans hauria dit alguna barbaritat tipus “això és quan ningú vol pagar l’IBI”. No tenia ni idea que fos una zona plena de conflictes, algarades i gent robant quan s’avorria.

I del feudalisme, el meu coneixement era nivell meme: senyor feudal amb corona imaginària, castell enorme per fardar i pagesos currant com NPCs. No sabia com funcionava de veritat, ni per què els castells estaven tan ben col·locats, ni res. Tot molt “he vist una peli i ja”.

 QUÈ HE APRÈS ?

En aquestes classes he après coses del riu Gaià que mai vaig pensar que aprendria, perquè jo veia un riu i pensava: aigua mullada i ja. ERROR. Resulta que el riu Gaià era bàsicament el VIP de l'Edat mitjana: donava aigua, vida, cultius i damunt SOBRETOT marcava fronteres. Si el riu parlés diria: “sense mi no sou ningú”

Després entrem en el tema de la terra de ningú, que sona com a lloc misteriós de peli, però en realitat era una zona que no pertanyia clarament a ningú. Ni cristians ni musulmans del tot. Era com un “aquí no mana ningú però tots volen manar”. Així que hi havia algaradas, saquejos i mogudes cada dues per tres. Un ambient molt tranquil, … ideal per a anar a viure amb la família.

Els feudals eren els capitostos del lloc. Ells amb el seu castell ben alt dient “això és meu” i els pagesos currando com si no hi hagués demà. Els feudals posaven castells estratègicament per a controlar el territori i protegir (o manar) als pagesos, que eren els que sempre acabaven pagant els plats trencats.El castell servia per a defensar-se, per a vigilar i per a lluir, perquè com més gran el castell, més ego medieval. I els pagesos esperant que no arribés una altra guerra, una altra algarada o el típic veí amb ganes d'embolicar-la.

COM HO HE APRÈS ?     

Tot això ho he treballat amb la meva companya María, i la veritat és que ens ha anat súper bé. Ens organitzem genial, no ens matem (punt important), i quan una no entenia alguna cosa, l'altra ho explicava. Entre riures, comentaris tipus “això segur que entra en l'examen” i moments de concentració, el treball va sortir bé i damunt vam aprendre sense sofrir. Un luxe

D’això, doncs, n’hem après bastant, tranqui que diguem… bé, tranqui però a tope. O sigui, com diu el Cesc, la frase del 100x100 amb mi. A part, amb demostracions com les de l’Aina, el Leo, el Rodrigo i la Maria. Després, amb aquella pàgina rara del Chrome, però bé, que al final és molt millor que altres matèries on estàs tot el temps pressionat pels exàmens. Que aquí és millor perquè potser algun dia fem algun test, però a part d’això no gaire més, i això m’agrada molt, perquè com dieu tu i el Julián, a vegades no se’t dona l’oportunitat d’estudiar a tope (que a veure, també és decisió teva, però), o tens problemes o el que sigui. Llavors crec que no se li hauria de comptar TANTA nota a això concretament.

Perquè, des de la meva opinió personal, els exàmens són el pack complet d’estrès: la sensació que t’ho jugues tot en una hora i si et quedes en blanc, adéu molt bones.

Estudiar mil coses i que després caigui JUST el que menys havies mirat. Clàssic.

El silenci incòmode de l’aula, només se sent passar pàgines i el teu cervell fent error 404.

Veure la gent entregar l’examen als 10 minuts i pensar: soc tonta o van massa confiats?

La pressió de les expectatives: pares, profes, tu mateixa… tots mirant.

El rellotge avançant massa ràpid quan no saps res i massa lent quan ja vols marxar.

Els nervis físics: suar, tremolar, el cor a mil, ganes d’anar al lavabo de cop.

Confondre coses que a casa sabies PERFECTE. Traïció cerebral.

Pensar en l’examen després i dir: NOOOO, aquesta pregunta me la sabia.

I el bonus track: comparar notes després i penedir-te d’existir una estona.

PER MI , HA ESTAT ?

                                             Aquesta fletxa només puc posar apuntant aquí si poso text així que bé això és de farcit jajaj

Per a mi ha estat bastant guai, la veritat. No ha sigut el típic tema pesat d’història que t’obliga a memoritzar coses sense entendre res. Aquí he après coses del riu Gaià, de la terra de ningú i del feudalisme però en plan “ah mira, té sentit” i no “estic patint”.

En conclusió: he après que el riu Gaià no era només un riu random, que la terra de ningú era un caos amb història i que el feudalisme era bàsicament un “jo mano i tu obeeixes”. I tot això sense morir de l'avorriment, que ja és un assoliment digne de l'Edat mitjana.